El projecte dona resposta a dues necessitats aparentment contradictòries. D’una banda, l’aparença d’un refugi de muntanya. De l’altra, un edifici d’àmplies proporcions. Per assolir aquestes dues exigències es decideix aprofitar el màxim l’espai sota coberta de manera que l’habitatge tingui l’aparença d’una sola planta, col·locant les cobertes el més proper possible al terreny i els seus careners en una ascensió paral·lela al perfil natural de la muntanya. 

L’edificació es va situar en la cantonada nord-oest de la parcel·la. D’aquesta manera, es creava una esplanada assolellada davant de la casa, més elevada respecte al carrer, per aconseguir privacitat, aprofitament de la llum natural i vistes panoràmiques.